Manifest

L’exposició Girona, temps de flors és una activitat que sorgeix de la participació col·lectiva, de forma altruista, de la gent de dins i fora de la ciutat. Aquesta és la seva veritable essència. Persones voluntàries que ofereixen el seu enginy, el seu temps i la seva energia per presentar instal·lacions d’art efímer i conjunts florals que transmetin un missatge, una emoció, un impacte…

Nosaltres tenim la sort de formar part d’aquest col·lectiu. I ja feia anys que teníem el desig de projectar una instal·lació per a la plaça dels Jurats. Després de més d’una dècada de participació a la mostra, finalment l’organització ens l’havia concedit. I ho teníem claríssim: hi faríem un laberint.

Però no serà aquesta vegada, tampoc. La falta de civisme, de cura per allò comunitari, de respecte per l’art i la cultura, ha truncat el nostre somni. Algú ha calat foc al laberint de palots de fusta un cop ja estava muntat i l’estructura ha quedat reduïda a cendres.

Però no defallirem. Si el laberint portava per títol “Sortir-se’n”, ara aquest missatge es multiplicarà exponencialment. La proposta volia ser una metàfora de la situació actual en què ens toca viure. La idea era enviar un missatge positiu perquè, malgrat els reptes, les dificultats i les sinuositats del camí, sempre hi ha un fil al qual aferrar-se o que es pot estirar a l’hora d’orientar-se entre la incertesa per, finalment, sortir-se’n. Doncs continuem amb el mateix propòsit: il·luminar la foscor, demostrar que, davant les adversitats, ens podem tornar aixecar, amb il·lusió renovada, i enviar un missatge molt més potent.

Gràcies a tots aquells que heu col·laborat a construir, destruir, deconstruir i reconstruir aquest muntatge. L’art i la cultura no són mai superflus, ans al contrari: ens fan progressar i ens fan estimar els nostres conciutadans i el nostre entorn. Aquesta és una aposta per la creativitat, el civisme, la identitat i la capacitat de transmetre coneixements i emocions.

Cançó d’albada

Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà pres.

 SALVADOR ESPRIU, El caminant i el mur

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s